
Adequar una llar per a una persona amb Alzheimer és fonamental per garantir la seva seguretat, comoditat i benestar emocional. L’eliminació d’obstacles com catifes o mobles baixos i la instal·lació d’una bona il·luminació, especialment en zones de pas, banys i escales, són accions bàsiques per prevenir caigudes. També es poden incorporar sensors de moviment per augmentar la seguretat. A la cuina i al bany, cal bloquejar l’accés a productes tòxics i utensilis perillosos, així com instal·lar barres de suport i tapes de seguretat a les preses.
És molt important mantenir un entorn familiar: deixar els objectes habituals al seu lloc, fer servir senyals visuals clars amb imatges o lletres grans per identificar espais com el bany o el dormitori, i reduir sorolls o estímuls innecessaris que puguin provocar estrès o confusió.
L’ambient ha de ser senzill, amb mobles funcionals i còmodes, i decorat amb colors neutres i suaus que transmetin calma. Deixar a la vista fotografies o objectes amb valor emocional pot reforçar la sensació de seguretat i identitat. Cada cas és diferent, però adaptar la llar ajuda a preservar l’autonomia i la qualitat de vida de la persona durant el màxim de temps possible.
És habitual que les persones amb Alzheimer experimentin una pèrdua de gana o desinterès pel menjar. Això pot afectar greument el seu estat nutricional i benestar general. Però hi ha estratègies que poden ajudar!
Per a què serveix l’estimulació cognitiva per a adults majors?
Quan l’adult no presenta una deterioració cognitiva causada per una malaltia, l’estimulació cognitiva contribueix a mantenir la ment activa. Pretén retardar l’aparició de senyals de deterioració cognitiva i millorar la qualitat de vida de la persona. Això suposa treballar en la consecució de millores més específiques com la independència, autogestió i autoestima dels adults majors.
No obstant això, quan es tracta d’una deterioració no vinculada a una patologia mental determinada, l’objectiu és el restabliment de les funcions alterades. És la manera de retardar la deterioració cognitiva gràcies a una autonomia funcional major i durant més temps. Generalment, s’apliquen durant llargs períodes de temps, la qual cosa permet treballar també per a esbrinar l’origen d’aquesta deterioració.
L’estimulació cognitiva és una de les teràpies no farmacològiques que tracten la deterioració cognitiva. Es tracta d’una teràpia sensorial o multisensorial, cada vegada més acceptada gràcies a la seva eficàcia demostrada en diversos casos de deterioració cognitiva. D’aquesta manera, s’eviten possibles efectes secundaris que puguin produir-se per la medicació. A més, la teràpia contribueix a millorar les habilitats socials dels qui la reben.
Cuidar una persona amb Alzheimer és un viatge emocional complex i profund. La persona cuidadora experimenta un ampli ventall de sentiments que canvien constantment al ritme de la progressió de la malaltia. Al principi, la negació i la confusió davant dels primers símptomes poden donar pas a la frustració i la impaciència quan la persona estimada comença a oblidar noms, rostres o tasques senzilles.
A mesura que la malaltia avança, la tristesa i el dolor per la pèrdua gradual de la identitat i de la connexió amb la persona que es coneixia es fan més intensos. Veure com un ésser estimat es perd en la boira de l’Alzheimer pot generar una profunda angoixa i impotència. La sobrecàrrega física i mental que implica la cura constant pot portar a l’esgotament, la irritabilitat i fins i tot la culpa per no sentir-se sempre a l’altura.
Tanmateix, enmig d’aquesta tempesta emocional, també hi ha moments de tendresa i connexió. Un somriure, una mirada de reconeixement fugaç, un record compartit, per petit que sigui, poden il·luminar els dies i recordar la humanitat que encara resideix en la persona malalta. Aquests instants de calidesa són un bàlsam per a l’ànima de la persona cuidadora, que aprèn a valorar les petites coses i a trobar alegria en els moments més senzills.
És fonamental que les persones cuidadores reconeguin i acceptin les seves emocions, busquin suport en familiars, amics o grups d’ajuda, i es permetin sentir sense judicis. Cuidar amb amor i paciència, tot i la dificultat, és un acte de generositat immens que mereix ser reconegut i valorat.
Un dels principals beneficis de llegir, per al cervell és l’estimulació cognitiva. Llegir regularment manté al cervell actiu, la qual cosa pot ajudar a prevenir la deterioració cognitiva i reduir el risc de malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer. La lectura desafia a la ment a pensar, analitzar i processar informació, la qual cosa enforteix les connexions neuronals i promou la plasticitat cerebral.
A més, aquesta activitat millora la memòria. En llegir, el cervell ha de recordar una sèrie de personatges, trames, fets i detalls, la qual cosa entrena la memòria i la capacitat de retenció. Aquest exercici constant de la memòria és crucial per a mantenir-la aguda i eficient a mesura que envellim.
Un altre benefici notable d’aquest exercici és la millora de la concentració. En un món ple de distraccions digitals, la lectura requereix enfocament i atenció, habilitats que són essencials per al rendiment cognitiu. Llegir un llibre implica concentrar-se en la trama i els personatges durant un període prolongat, la qual cosa entrena al cervell per a mantenir l’atenció en altres tasques diàries.
La lectura també fomenta l’empatia i la comprensió emocional. En submergir-se en les vides i experiències dels personatges, els lectors desenvolupen una millor comprensió de les emocions i perspectives dels altres, la qual cosa millora les habilitats socials i la intel·ligència emocional.
Finalment, la lectura és una excel·lent manera de reduir l’estrès i promoure la relaxació. Perdre’s en un bon llibre pot proporcionar una escapatòria de l’estrès diari, la qual cosa té efectes positius en la salut mental general.
Els beneficis de la lectura per al cervell són extensos i profunds. Incorporar la lectura en la rutina diària no sols enriqueix la ment, sinó que també protegeix i millora la salut cerebral a llarg termini.