Alzheimer

La Comissió Europea (CE) ha autoritzat  el Lecanemab (el nom comercial del qual és Leqembi), el fàrmac que alenteix fins a un 27% la deterioració cognitiva de l’alzheimer. El novembre passat, l’Agència Europea de Medicaments (EMA) ja l’havia aprovat (després d’haver-lo rebuig al juliol de 2024), però faltava que la Comissió adoptés una decisió sobre l’autorització de la comercialització a escala de la Unió Europea (UE).

Era a les seves mans, perquè la CE és l’òrgan executiu de la Unió. Finalment, “després de molt de retard” (el comitè permanent de la Comissió va trigar a aconseguir una majoria qualificada), Europa aprova el “primer tractament modificador” d’aquesta malaltia, segons fonts d’aquest diari.

En un comunicat, la Comissió concedeix l’autorització d’aquest fàrmac “per al tractament de la deterioració cognitiva lleu en les primeres etapes de l’alzheimer i baix estrictes condicions”. En aquest mateix text, l’organisme recorda que el *lecanemab “està destinat a persones amb una o cap còpia del gen *ApoE4 i amb plaques de beta amiloide en el cervell”, i que es tracta del “primer medicament d’aquest tipus autoritzat a la UE”.

“L’autorització es basa en l’avaluació científica positiva de l’Agència Europea de Medicaments, que va concloure que els beneficis d’aquest medicament superen als riscos en una població específica de pacients amb aquesta malaltia, sempre que s’apliquin mesures de minimització de riscos. Per tant, la decisió d’autorització d’avui també estableix estrictes condicions per a l’ús de Leqembi, així com requisits clars de mitigació de riscos”, assenyala el comunicat de la CE.

Cuidar una persona amb Alzheimer és un viatge emocional complex i profund. La persona cuidadora experimenta un ampli ventall de sentiments que canvien constantment al ritme de la progressió de la malaltia. Al principi, la negació i la confusió davant dels primers símptomes poden donar pas a la frustració i la impaciència quan la persona estimada comença a oblidar noms, rostres o tasques senzilles.

A mesura que la malaltia avança, la tristesa i el dolor per la pèrdua gradual de la identitat i de la connexió amb la persona que es coneixia es fan més intensos. Veure com un ésser estimat es perd en la boira de l’Alzheimer pot generar una profunda angoixa i impotència. La sobrecàrrega física i mental que implica la cura constant pot portar a l’esgotament, la irritabilitat i fins i tot la culpa per no sentir-se sempre a l’altura.

Tanmateix, enmig d’aquesta tempesta emocional, també hi ha moments de tendresa i connexió. Un somriure, una mirada de reconeixement fugaç, un record compartit, per petit que sigui, poden il·luminar els dies i recordar la humanitat que encara resideix en la persona malalta. Aquests instants de calidesa són un bàlsam per a l’ànima de la persona cuidadora, que aprèn a valorar les petites coses i a trobar alegria en els moments més senzills.

És fonamental que les persones cuidadores reconeguin i acceptin les seves emocions, busquin suport en familiars, amics o grups d’ajuda, i es permetin sentir sense judicis. Cuidar amb amor i paciència, tot i la dificultat, és un acte de generositat immens que mereix ser reconegut i valorat.

Un dels principals beneficis de llegir, per al cervell és l’estimulació cognitiva. Llegir regularment manté al cervell actiu, la qual cosa pot ajudar a prevenir la deterioració cognitiva i reduir el risc de malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer. La lectura desafia a la ment a pensar, analitzar i processar informació, la qual cosa enforteix les connexions neuronals i promou la plasticitat cerebral.

A més, aquesta activitat millora la memòria. En llegir, el cervell ha de recordar una sèrie de personatges, trames, fets i detalls, la qual cosa entrena la memòria i la capacitat de retenció. Aquest exercici constant de la memòria és crucial per a mantenir-la aguda i eficient a mesura que envellim.

Un altre benefici notable d’aquest exercici és la millora de la concentració. En un món ple de distraccions digitals, la lectura requereix enfocament i atenció, habilitats que són essencials per al rendiment cognitiu. Llegir un llibre implica concentrar-se en la trama i els personatges durant un període prolongat, la qual cosa entrena al cervell per a mantenir l’atenció en altres tasques diàries.

La lectura també fomenta l’empatia i la comprensió emocional. En submergir-se en les vides i experiències dels personatges, els lectors desenvolupen una millor comprensió de les emocions i perspectives dels altres, la qual cosa millora les habilitats socials i la intel·ligència emocional.

Finalment, la lectura és una excel·lent manera de reduir l’estrès i promoure la relaxació. Perdre’s en un bon llibre pot proporcionar una escapatòria de l’estrès diari, la qual cosa té efectes positius en la salut mental general.

Els beneficis de la lectura per al cervell són extensos i profunds. Incorporar la lectura en la rutina diària no sols enriqueix la ment, sinó que també protegeix i millora la salut cerebral a llarg termini.

En motiu del Dia Mundial de l’Alzheimer, el pròxim 21 de setembre de 2024 es faran unes xerrades molt interessants, a la Cambra de Comerç de Tortosa.

La comunicació és la base de qualsevol relació social. Les persones humanes som éssers socials i necessitem estar comunicats i interactuar per sobreviure. En aquesta línia, la comunicació per a una persona amb Alzheimer, altres demències o transtorns, adquireix una importància cabdal.

La comunicació forma part del procés adaptatiu de les persones a la vida. De fet, la comunicació és no només una eina per comunicar-nos amb els altres, sinó que és essencial per a la salut mental de les persones.

En el cas d’una persona amb Alzheimer treballar tot allò relacionat amb la comunicació és clau per millorar la qualitat de vida dels pacients. I, a més, una bona comunicació contribueix a fer que els efectes d’aquestes malalties siguin menys invasius.

Recomanacions:
L’ús d’imperatius no és gens aconsellable. Això és així perquè la persona pot sentir-se intimidada i nosaltres busquem tot el contrari. Es tracta de trobar la manera de trobar un acostament.

Una recomanació que no falla és fer servir el sentit de l’humor per comunicar-se amb pacients amb Alzheimer. L’humor acosta les persones i fa molt més fàcil no sols la comunicació sinó la recepció del missatge que es vol transmetre i facilita la capacitat de comprensió per al receptor. Per tant, seguir aquests consells permetrà que la comunicació amb les persones afectades per aquesta malaltia sigui millor.