Adequar una llar per a una persona amb Alzheimer és fonamental per garantir la seva seguretat, comoditat i benestar emocional. L’eliminació d’obstacles com catifes o mobles baixos i la instal·lació d’una bona il·luminació, especialment en zones de pas, banys i escales, són accions bàsiques per prevenir caigudes. També es poden incorporar sensors de moviment per augmentar la seguretat. A la cuina i al bany, cal bloquejar l’accés a productes tòxics i utensilis perillosos, així com instal·lar barres de suport i tapes de seguretat a les preses.
És molt important mantenir un entorn familiar: deixar els objectes habituals al seu lloc, fer servir senyals visuals clars amb imatges o lletres grans per identificar espais com el bany o el dormitori, i reduir sorolls o estímuls innecessaris que puguin provocar estrès o confusió.
L’ambient ha de ser senzill, amb mobles funcionals i còmodes, i decorat amb colors neutres i suaus que transmetin calma. Deixar a la vista fotografies o objectes amb valor emocional pot reforçar la sensació de seguretat i identitat. Cada cas és diferent, però adaptar la llar ajuda a preservar l’autonomia i la qualitat de vida de la persona durant el màxim de temps possible.
És habitual que les persones amb Alzheimer experimentin una pèrdua de gana o desinterès pel menjar. Això pot afectar greument el seu estat nutricional i benestar general. Però hi ha estratègies que poden ajudar!
Per a què serveix l’estimulació cognitiva per a adults majors?
Quan l’adult no presenta una deterioració cognitiva causada per una malaltia, l’estimulació cognitiva contribueix a mantenir la ment activa. Pretén retardar l’aparició de senyals de deterioració cognitiva i millorar la qualitat de vida de la persona. Això suposa treballar en la consecució de millores més específiques com la independència, autogestió i autoestima dels adults majors.
No obstant això, quan es tracta d’una deterioració no vinculada a una patologia mental determinada, l’objectiu és el restabliment de les funcions alterades. És la manera de retardar la deterioració cognitiva gràcies a una autonomia funcional major i durant més temps. Generalment, s’apliquen durant llargs períodes de temps, la qual cosa permet treballar també per a esbrinar l’origen d’aquesta deterioració.
L’estimulació cognitiva és una de les teràpies no farmacològiques que tracten la deterioració cognitiva. Es tracta d’una teràpia sensorial o multisensorial, cada vegada més acceptada gràcies a la seva eficàcia demostrada en diversos casos de deterioració cognitiva. D’aquesta manera, s’eviten possibles efectes secundaris que puguin produir-se per la medicació. A més, la teràpia contribueix a millorar les habilitats socials dels qui la reben.