AGENDA

La Comissió Europea (CE) ha autoritzat  el Lecanemab (el nom comercial del qual és Leqembi), el fàrmac que alenteix fins a un 27% la deterioració cognitiva de l’alzheimer. El novembre passat, l’Agència Europea de Medicaments (EMA) ja l’havia aprovat (després d’haver-lo rebuig al juliol de 2024), però faltava que la Comissió adoptés una decisió sobre l’autorització de la comercialització a escala de la Unió Europea (UE).

Era a les seves mans, perquè la CE és l’òrgan executiu de la Unió. Finalment, “després de molt de retard” (el comitè permanent de la Comissió va trigar a aconseguir una majoria qualificada), Europa aprova el “primer tractament modificador” d’aquesta malaltia, segons fonts d’aquest diari.

En un comunicat, la Comissió concedeix l’autorització d’aquest fàrmac “per al tractament de la deterioració cognitiva lleu en les primeres etapes de l’alzheimer i baix estrictes condicions”. En aquest mateix text, l’organisme recorda que el *lecanemab “està destinat a persones amb una o cap còpia del gen *ApoE4 i amb plaques de beta amiloide en el cervell”, i que es tracta del “primer medicament d’aquest tipus autoritzat a la UE”.

“L’autorització es basa en l’avaluació científica positiva de l’Agència Europea de Medicaments, que va concloure que els beneficis d’aquest medicament superen als riscos en una població específica de pacients amb aquesta malaltia, sempre que s’apliquin mesures de minimització de riscos. Per tant, la decisió d’autorització d’avui també estableix estrictes condicions per a l’ús de Leqembi, així com requisits clars de mitigació de riscos”, assenyala el comunicat de la CE.

Gràcies als avenços científics  ara és possible obtenir informació valuosa sobre aquesta malaltia de manera menys invasiva i més accessible.

Amb aquesta anàlisi, els professionals de la salut poden identificar biomarcadors específics relacionats amb l’Alzheimer, permetent un diagnòstic més precoç i un millor seguiment de la seva evolució. 

Invertir en la recerca és essencial per millorar la qualitat de vida de les persones afectades. 

Cuidar una persona amb Alzheimer és un viatge emocional complex i profund. La persona cuidadora experimenta un ampli ventall de sentiments que canvien constantment al ritme de la progressió de la malaltia. Al principi, la negació i la confusió davant dels primers símptomes poden donar pas a la frustració i la impaciència quan la persona estimada comença a oblidar noms, rostres o tasques senzilles.

A mesura que la malaltia avança, la tristesa i el dolor per la pèrdua gradual de la identitat i de la connexió amb la persona que es coneixia es fan més intensos. Veure com un ésser estimat es perd en la boira de l’Alzheimer pot generar una profunda angoixa i impotència. La sobrecàrrega física i mental que implica la cura constant pot portar a l’esgotament, la irritabilitat i fins i tot la culpa per no sentir-se sempre a l’altura.

Tanmateix, enmig d’aquesta tempesta emocional, també hi ha moments de tendresa i connexió. Un somriure, una mirada de reconeixement fugaç, un record compartit, per petit que sigui, poden il·luminar els dies i recordar la humanitat que encara resideix en la persona malalta. Aquests instants de calidesa són un bàlsam per a l’ànima de la persona cuidadora, que aprèn a valorar les petites coses i a trobar alegria en els moments més senzills.

És fonamental que les persones cuidadores reconeguin i acceptin les seves emocions, busquin suport en familiars, amics o grups d’ajuda, i es permetin sentir sense judicis. Cuidar amb amor i paciència, tot i la dificultat, és un acte de generositat immens que mereix ser reconegut i valorat.