Consells

El/la cuidador/a ha de saber organitzar-se i adaptar-se a les noves situacions que van apareixent a mesura que avança la malaltia, tant per a cuidar del malalt com de si mateix, ja que l’evolució de la malaltia és llarga i complexa.

Entendre >
Entendre la malaltia és essencial perquè el/la cuidador/a sàpiga organitzar-se i adaptar-se a les noves situacions que deriven de la malaltia.

Cuidar >

Conèixer els problemes més freqüents derivats de la cura d’un pacient amb demència és essencial per a poder prevenir i actuar amb la major solvència.

Cuidar-te >

El cuidador suporta una càrrega tant física com emocional, per la qual cosa és important que no descuri la seva cura.

Situacions reals, solucions reals

Conèixer les experiències reals d’altres cuidadors és essencial per a fer costat al cuidador i oferir-li coneixement perquè pugui atendre el pacient.

Adequar una llar per a una persona amb Alzheimer és fonamental per garantir la seva seguretat, comoditat i benestar emocional. L’eliminació d’obstacles com catifes o mobles baixos i la instal·lació d’una bona il·luminació, especialment en zones de pas, banys i escales, són accions bàsiques per prevenir caigudes. També es poden incorporar sensors de moviment per augmentar la seguretat. A la cuina i al bany, cal bloquejar l’accés a productes tòxics i utensilis perillosos, així com instal·lar barres de suport i tapes de seguretat a les preses.

És molt important mantenir un entorn familiar: deixar els objectes habituals al seu lloc, fer servir senyals visuals clars amb imatges o lletres grans per identificar espais com el bany o el dormitori, i reduir sorolls o estímuls innecessaris que puguin provocar estrès o confusió.

L’ambient ha de ser senzill, amb mobles funcionals i còmodes, i decorat amb colors neutres i suaus que transmetin calma. Deixar a la vista fotografies o objectes amb valor emocional pot reforçar la sensació de seguretat i identitat. Cada cas és diferent, però adaptar la llar ajuda a preservar l’autonomia i la qualitat de vida de la persona durant el màxim de temps possible.

És habitual que les persones amb Alzheimer experimentin una pèrdua de gana o desinterès pel menjar. Això pot afectar greument el seu estat nutricional i benestar general. Però hi ha estratègies que poden ajudar!

Rituals i rutines: Els horaris regulars aporten seguretat. Intenta mantenir els àpats sempre a la mateixa hora i lloc.

Entorn tranquil: Menys soroll, plats senzills i sense distraccions visuals poden ajudar a concentrar-se en el menjar.

Menjars petits però freqüents: Si no volen àpats grans, opta per 5-6 ingestes al dia amb aliments nutritius i fàcils de mastegar.

Textura i color: Plats suaus, amb color atractiu i presentació agradable poden estimular la gana.

Hidratació i activitat física: Una mica de moviment abans dels àpats pot obrir la gana, i no oblidis oferir líquids sovint!

Per a què serveix l’estimulació cognitiva per a adults majors?
Quan l’adult no presenta una deterioració cognitiva causada per una malaltia, l’estimulació cognitiva contribueix a mantenir la ment activa. Pretén retardar l’aparició de senyals de deterioració cognitiva i millorar la qualitat de vida de la persona. Això suposa treballar en la consecució de millores més específiques com la independència, autogestió i autoestima dels adults majors.

No obstant això, quan es tracta d’una deterioració no vinculada a una patologia mental determinada, l’objectiu és el restabliment de les funcions alterades. És la manera de retardar la deterioració cognitiva gràcies a una autonomia funcional major i durant més temps. Generalment, s’apliquen durant llargs períodes de temps, la qual cosa permet treballar també per a esbrinar l’origen d’aquesta deterioració.

L’estimulació cognitiva és una de les teràpies no farmacològiques que tracten la deterioració cognitiva. Es tracta d’una teràpia sensorial o multisensorial, cada vegada més acceptada gràcies a la seva eficàcia demostrada en diversos casos de deterioració cognitiva. D’aquesta manera, s’eviten possibles efectes secundaris que puguin produir-se per la medicació. A més, la teràpia contribueix a millorar les habilitats socials dels qui la reben.